Nacional
L'avi sempre desenterrava les seves històries quan passejàvem pel port. La vista de les embarcacions, els enormes vaixells de càrrega, els transatlàntics amb el seu tràfec de passatgers, el transportaven sense remissió a la seva joventut i a la seva gran aventura americana, que va començar amb prou feines amb cent pessetes i una maleta trencada però va acabar amb uns bons estalvis i un equipatge encara més valuós. "Sense els altres no som ningú", solia repetir per finalitzar els seus relats.
I aquell matí d'agost no va ser tan diferent. La contemplació del port en plena bullícia, amb la llanxa guardacostes, els Patrol de la Guàrdia Civil, les ambulàncies del Samur, el van dur al seu passat amb la mateixa emoció de sempre; però en aquella ocasió no només m'explicava una història, sinó que me la mostrava.
L'avi es va acostar a un dels nois que tremolaven i el va abraçar amb una manta. "El teu viatge no serà en va", va xiuxiuejar.
MIGRACIONES
Diario independiente
NACIONAL. El abuelo siempre desempolvaba sus historias cuando paseábamos por el puerto. La vista de los barcos, los enormes cargueros, los transatlánticos con su trasiego de pasajeros, lo transportaban sin remisión a su juventud y a su gran aventura americana, que empezó con apenas cien pesetas y una maleta rota, pero acabó con unos buenos ahorros y un más valioso equipaje. “Sin los demás no somos nadie”, solía repetir para finalizar sus relatos.
Y aquella mañana de agosto no fue tan distinta. La contemplación del puerto en pleno bullicio, con la lancha guarda-costas, los Patrol de la Guardia Civil, las ambulancias del Samur, los voluntarios de Protección Civil, lo llevaron a su pasado con la misma emoción de siempre; pero en aquella ocasión no sólo me contaba una historia, sino que me la mostraba.
El abuelo se acercó a uno de los muchachos, que tiritaba, y lo abrazó con una manta. “Tu viaje no será en vano”, susurró.
No hay comentarios:
Publicar un comentario