viernes, 22 de mayo de 2009

Bilingüe

Un cuento mío, Migraciones: Internacional (del tercer cuaderno del Corrillo de Diletantes), traducido al catalán por Josep Pastells en su blog Inventari de sensacions.

Reproduzco ambas versiones:

Migració internacional

És el color de la meva pell? Són, potser, els meus trets? Es tracta de la meva religió, del meu sexe? O hi ha un altre motiu per tant de recel i rebuig? És pel meu país d'origen? Per la meva forma de parlar? Pel cabell? O potser tindrà alguna cosa a veure amb la meva indumentària? Serà per la meva jaqueta de cotó, els meus texans, les meves sabates transpirables? O tot plegat és provocat pels meus anells i el meu rellotge de polsera? Per les meves ulleres de sol? Pels meus diners? Pel fet que deixo poca propina? No sé, noia, quina gent més rara, hauríem hagut d'anar a Puerto Vallarta, que allà acordonen la platja de l'hotel i estem sols, m'han dit.


MIGRACIONES
Diario independiente


INTERNACIONAL. ¿Es el color de mi piel? ¿Son, acaso, mis rasgos? ¿Se trata de mi religión, de mi sexo? ¿O el motivo de tanto recelo y tanto rechazo es otro? ¿Es por mi país de origen? ¿Por mi manera de hablar? ¿Mi pelo? ¿O tendrá que ver con mi indumentaria? ¿Será por mi chaqueta de algodón, mis pantalones vaqueros, mis zapatos transpirables? ¿O se debe a mis anillos y mi reloj de pulsera? ¿A mis gafas de sol? ¿A mi dinero? ¿Es que dejo poca propina? No sé, chica, qué gente más rara, debíamos haber ido a Puerto Vallarta, que allí acordonan la playa del hotel y estamos solos, me han dicho.

No hay comentarios: